El Pou

Restaurant El Pou
C/ Sant Bonaventura 21
08870 SITGES
web

L’altre dia vam anar a picar alguna cosa al nou El Pou.  Estava ubicat abans a un altre carrer i s’han traslladat a aquest nou local, més gran i molt ben decorat, aprofitant un antic celler. La carta segueix sent del mateix estil que la de l’altre local. Tapes curioses, amb certa creativitat, però tampoc son per tirar coets. Ens esperàvem una altra cosa. Havíem llegit bastant sobre aquest restaurant i volíem donar-li una segona oportunitat desprès de la nostra primera visita fa uns quants anys i que no van triomfar amb nosaltres. La nostra opinió és que és un lloc correcte, però no seria per nosaltres un lloc de referència.   Coses del Tripadvisor que ja coneixem… encara que personalment, ens faci molt de mal veure que el nivell de Sitges segueix sent bastant baix en oferta de qualitat.

La seva carta, plena de referències “japoneitzades” no ens entrava massa pels ulls. És la moda dels llocs actuals: incloure ingredients asiàtics amb productes o plats autòctons i sembla que hem descobert la roda. Tampoc voldríem donar a entendre que la seva cuina respira Japó pels quatre costats, no és així, però sí que vam notar uns aires de falsa innovació o de voler impressionar a base de posar tapes a la carta amb ingredients asiàtics. Les cuines asiàtiques i més concretament la japonesa, son molt més que la soja, el teriyaki i el sèsam. De fet, a El Pou no enganyen,  es presenten com un  un restaurant de tapes tradicionals, originals i innovadores. El que passa és que el termes  “originalitat” i “innovació” a la cuina, són molt subjectius: depèn del comensal i del que espera del restaurant/cuiner.   A nosaltres al menys no ens va semblar pas innovadora la seva cuina  (Si ens acabem apuntant al carro de la moda, la que sigui, sense criteri propi, no anem bé). És massa fàcil equivocar-se i aquest tipus de cuina l’has de fer molt bé.  Potser amb 25 anys menys ens hagués impressionat?

La nostra visita va ser un dia entre setmana, al voltant de les 8 del vespre. Només hi havia una taula i havien entrat instants abans que nosaltres. Ens van deixar les cartes i al cap de 20 minuts (si… 20 minuts!) ens van prendre la comanda. I això que hi havia 3 cambreres donant voltes pel local. El primer plat que vam demanar no hi era. Comencem bé…

                                                                                                                                    Mini Hamburgueses de Wagyuu    Ceviche de Llobarro

Vam demanar un  “Ceviche”  de llobarro, correcte, sense res a destacar, les braves (estil Arola), si més no curioses, mini-hamburgueses de Wagyu (altra cop la moda…), correctes, i un tàrtar de vedella picat a ganivet. No el recordarem pas, o potser si, perquè no tenia gust de res. La carn bona, però insípida, sense cap gust apart del de carn.

De postre, un tiramisú, memorable, això si.

Carta de vins on havien desaparegut misteriosament tots els rosats i alguns negres. Davant d’això, vam optar per demanar cerveses de barril.

Total, quasi una hora i mitja per 4 tapes i un postre. Excessiu, molt excessiu. Imagineu-vos que teniu pressa per anar al cine….

Preu: 49 euros per 2 persones, amb cafès.

 

Leave a Comment